domingo, 24 de agosto de 2014

El teu verí...


El color oscur d'els teus cabells, m'enfosqueix, perc les hores imaginant la teua mirada fixa amb mi, amb els teus ulls blau oscur. 
Un minut que la teua mirada s'ha creuat amb la meua, la converteixo en hores i hores a la meua imaginació. 
El roig dels teus llavis em tornen boja, faria locures per poder assaborir la mel de la teua boca i  si em toca la teua pell quan passes pel meu costat, em paralitza com un verí, pel qual, l'unic que puc fer es seguir amb la meua mirada el moviment de les teues curves al caminar, vegent només, com s'allunya del meu costat el teu aroma.